Exploring material culture and identity in post-medieval Catalonia: a long-term archaeological perspective on greyware pottery production in Quart, Girona, Spain

REFERENCES

• Aitchinson, J. 1986. The Statistical Analysis of Compositional Data. Monographs on Statistics and Applied Probability. Chapman and Hall: London.
   Google Scholar
• Albertí, S., and J. Santanach. 1984. “La Terrissa de la Bisbal Durant el Segle XVIII.” Butlletí Informatiu de Ceràmica 23: 28–35.
   Google Scholar
• Augé, M. 1994. Le Sens Des Autres: Actualité de L’anthropologie. Fayard: París [1996,El Sentido de Los Otros. Paidós: Barcelona].
   Google Scholar
• Azcárraga, M. I., and S. Rodríguez-Limón. 1978. “La Alfarería de Tajueco y Quintana Redonda.” Narria: Estudios de Artes y Costumbres Populares 11: 17–21.
   Google Scholar
• Baxter, M. J. 2006. “A Review of Supervised and Unsupervised Pattern Recognition in Archaeometry.” Archaeometry 48 (4): 671–694. doi: 10.1111/j.1475-4754.2006.00280.x
   Google Scholar
• Bodenhamer, D. J. 2015. “Narrating Space and Place.” In Deep Maps and Spatial Narratives, edited by D. J. Bodenhamer, J. Corrigan, and T. M. Harris, 7–27. Indiana University Press: Bloomington.
   Google Scholar
• Brysbaert, A. 2020. “Forces of the Hands, Forces of the Lands.” Groniek 224: 59–82.
   Google Scholar
• Dillon, W. R., and M. Goldstein. 1984. “Multivariate Analysis.” Methods and Applications. Wiley & Sons: New York.
   Google Scholar
• Castellanos, P. J. 1987. “Los Centros Alfareros de Breda, Quart y La Bisbal.” Narria: Estudios de Artes y Costumbres Populares 47–48: 24–39.
   Google Scholar
• Eanes, F. R., J. M. Silbernagel, P. Robinson, and D. A. Hart. 2019. “Interactive Deep Maps and Spatial Narratives for Landscape Conservation and Public Engagement.” Landscape Journal 38 (1–2): 7–24. doi: 10.3368/lj.38.1-2.7
   Web of Science ®Google Scholar
• Earley-Spadoni, T. 2017. “Spatial History, Deep Mapping and Digital Storytelling: archaeology’s Future Imagined through an Engagement with the Digital Humanities.” Journal of Archaeological Science 84: 95–102. doi: 10.1016/j.jas.2017.05.003
   Web of Science ®Google Scholar
• Gruppuso, P., and A. Whitehouse. 2020. “Exploring Taskscapes: An Introduction.” Social Anthropology 28 (3): 588–597. doi: 10.1111/1469-8676.12789
   Web of Science ®Google Scholar
• Guerrero, J. 1988. Alfares y Alfareros de España. Ediciones del Serbal: Barcelona.
   Google Scholar
• Ibáñez de Aldecoa, E. 1987. Cerámica Tradicional de Faro, Principado de. Oviedo: Asturias.
   Google Scholar
• Ingold, T. 1993. “The Temporality of Landscape.” World Archaeology 25 (2): 152–174. doi: 10.1080/00438243.1993.9980235
   Web of Science ®Google Scholar
• Llanos, A., and J. I. Vegas. 1974. Ensayo de un Método Para el Estudio y Clasificación Tipológica de la Cerámica. Diputación Foral de Álava: Vitoria.
   Google Scholar
• Madurell, J. M. 1968. “La Lezda de Gerona (Contribución a su Estudio).” Annals de L'Institut D'Estudis Gironins 19: 65–106.
   Google Scholar
• Maniatis, Y. 1989. Archaeometry: Proceedings of the 25th International Symposium. Elsevier: Amsterdam.
   Google Scholar
• Mallorquí, E. 2000. Les Gavarres a L’Edat Mitjana. Poblament i Societat D’un Massís Del Nord-Est Català, Documenta Universitaria: Girona.
   Google Scholar
• Martín, G. 2017. “La Terrissa de la Volta Del Campanar de Palamós: el Valuós Testimoni de la Producció Local Del Segle XVI.” Revista Del Baix Empordà 59: 58–63.
   Google Scholar
• Okumura, M., and A. G. M. Araujo. 2019. “Archaeology, Biology and Borrowing: A Critical Examination of Geometric Morphometrics in Archaeology.” Journal of Archaeological Science 101: 149–158. doi: 10.1016/j.jas.2017.09.015
   Web of Science ®Google Scholar
• Paul, A. V., E. Sau, and M. Solés. (coord.). 2020. Catàleg de L’exposició 1000 Anys de Cerámica Catalana, 121–122. Butlletí Informatiu de Ceràmica: La Bisbal d'Empordà.
   Google Scholar
• Quinn, P. S. 2022. “Thin Section Petrography.” In Geochemistry & Scanning Electron Microscopy of Archaeological Ceramics. Archaeopress: Oxford.
   Google Scholar
• Rocas, X. 2017. “500 Anys de Ceràmica Artesana de la Bisbal: entre la Tradició i la Modernitat.” Revista Del Baix Empordà 59: 12–16.
   Google Scholar
• Rocas, X., and C. Roqué. 2015. “Terres i Terreres: la Matèria Primera de la Indústria Ceràmica Bisbalenca.” Estudis Del Baix Empordà 34: 13–53.
   Google Scholar
• Rocas, X., J. Vicens, and P. Basart. (coord). 2016. “Dossier. Rajolers i Terrissers.” Gavarres 30: 35–82.
   Google Scholar
• Romero, A., and J. Rosal. 2014. La Terrissa a Catalunya. Brau: Figueres.
   Google Scholar
• Rosal, J. 1987. “La Terrissa de Palafrugell. 1a Part.” Butlletí Informatiu de Ceràmica 33: 28–34.
   Google Scholar
• Rosal, J. 1993. “Palamós. Etapa Inicial de la Seva Producció Terrissera. II Part.” Butlletí Informatiu de Ceràmica 52: 40–43.
   Google Scholar
• Rosal, J. 2007. “Notícies Sobre Terrissers i Rajolers de la Diòcesi de Girona, Anteriors al 1600.” Butlletí Informatiu de Ceràmica 94–95: 16–21.
   Google Scholar
• Rosal, J. 2008. “L'origen de la Producció de Ceràmica a la Bisbal D'Empordà (c. 1500–1668).” Butlletí Informatiu de Ceràmica 98–99: 37–51.
   Google Scholar
• Sàez, M. 2009. “La Terrissa Negra.” Quaderns de la Revista de Girona 142: 18–81.
   Google Scholar
• Santanach, J., J. Rosal, and M. Suñol. 1998. La Ceràmica de Quart en la Memòria Viva: Els Obradors. Ajuntament de Quart: Quart.
   Google Scholar
• Sempere, E. 1982. Rutas a Los Alfares. España-Portugal: Barcelona.
   Google Scholar
• Sempere, E. 1985. La Terrissa Catalana. Tipologia i terminologia: Barcelona.
   Google Scholar
• Serra, C., and J. Ferrer. 2002. “Poble de Rajolers.” In Història de la Indústria Rajolera a Regencós. Ajuntament de Regencós: Regencós.
   Google Scholar
• Silvestre, C. 2022. “Can Punton. Una Aproximació Als Interiors Domèstics Vergelitans.” Estudis Del Baix Empordà 41: 343–365.
   Google Scholar
• Soler, N. 2009. “La Ceràmica Trobada Als Banys Àrabs. La Terrissa Negra.” Annals de L'Institut D'Estudis Gironins 50: 529–553.
   Google Scholar
• Soler, N. 2011. “El Llibre Dels Terrissers de Quart o de la Confraria de Santa Justa i Santa Rufina.” Annals de L'Institut D'Estudis Gironins 52: 595–628.
   Google Scholar
• Soler, N. 2021. “El Compte de Les Fornades Dels Ollers de Quart (1707-1710).” Annals de L'Institut D'Estudis Gironins 62: 313–344.
   Google Scholar
• Subirana, N. 2017. “Les Mines Del Quermany Gros.” Revista Del Baix Empordà 59: 54–57.
   Google Scholar
• Travé, E. 2018. La Ceràmica Comuna de Cuina D’època Medieval: Provinença, Tecnologia i Comerç al Camp Català. Societat Catalana D’Arqueologia: Barcelona.
   Google Scholar
• Travé, E. 2021. “Colour Transformation and Textural Change in Biotite: Some Remarks for the Interpretation of Firing Technology in Greyware Pottery Thin-Sections.” Minerals 11: 428.
   Web of Science ®Google Scholar
• Travé, E. 2022. “Statistical Analysis of Morphometric Data for Pottery Formal Classification: Variables, Procedures, and Digital Experiences of Medieval and Postmedieval Greyware Clustering in Catalonia (Twelfth–Nineteenth Centuries AD).” Open Archaeology 8: 1269–1285.
   Web of Science ®Google Scholar
• Travé, E., M. Creus, and J. Vicens. 2021a. “Terrissa Negra de Quart a L’església de Sant Feliu de Girona (Segles XIV–XV). Noves Dades per a L’estudi Arqueològic de la Producció i Circulació de Terrissa a la Baixa Edat Mitjana.” Annals de L’Institut D’Estudis Gironins 62: 181–204.
   Google Scholar
• Travé, E., P. Del Fresno, and A. Mauri. 2020. “Ontology-Mediated Historical Data Modelling: Theoretical and Practical Tools for an Integrated Construction of the Past.” Information 11: 182.
   Google Scholar
• Travé, E., M. D. López, and K. Álvaro. 2013. “Estrategias de Producción y Distribución de Cerámicas Grises Medievales en el Nordeste Peninsular: caracterización Arqueométrica de Los Materiales de Caulers y Sant Feliu de Girona.” Munibe (Antropologia-Arkeologia) 64: 199–217.
   Google Scholar
• Travé, E., S. Medina, P. Del Fresno, J. Vicens, and A. Mauri. 2021b. “Towards an Ontology-Driven Information System for Archaeological Pottery Studies: The GREYWARE Experience.” Applied Science 11: 7989.
   Google Scholar
• Travé, E., and J. Vicens. 2018. “Terrissa Negra i Canvi Social: Pervivències i Transformacions en L’ús de Ceràmica de Cocció Reductora a Osona i Les Comarques Gironines a Partir de la Recerca Arqueològica i Documental.” Ausa 181–182: 829–850.
   Google Scholar
• Trzeciecki, M. 2018. “Medieval Greyware in Post-Medieval Northeast Poland. Backwardness or Genius Loci?” Europa Postmediaevalis 1: 153–166.
   Google Scholar
• Vicens, J., and E. Travé. 2018. “La Terrissa Popular de Josep Escortell i Cerqueda: La Tipologia de Quart.” Estudis Del Baix Empordà 37: 97–129.
   Google Scholar
• Wickham, H. 2014. “Tidy Data.” Journal of Statistical Software 59 (10): 1–10. doi: 10.18637/jss.v059.i10
   PubMed Web of Science ®Google Scholar
• Whitbread, I. K. 1989. “A Proposal for the Systematic Description of Thin Sections towards the Study of Ancient Ceramic Technology.” Maniatis 1989: 127–138.
   Google Scholar