The Catalan–Valencian–Balearic Dictionary as a Source of Folklore Data

Abstract

Decades of work enabled A. M. Alcover (and subsequent collaborators) to produce a monumental dictionary of Catalan. The work is rich in folklore due to the nature of its often oral sources and presumably also due to the predilections of Alcover, a collector of folk song and, especially, folktales. In Alcover we thus have a prominent example of a lexicographer-folklorist, but he also represents another class of folklorist, particularly important historically—that of clerical folklorist. The work of clerical folklorists may be affected by two processes that serve to filter out some of the entirety of traditional culture, which seems to have happened to some extent in this project. The dictionary Alcover founded continues to be culturally important, and also has had something of a second life.

Acknowledgements

This work was supported by the Estonian Research Council (grant PRG 670).

Notes

1 Available at https://dcvb.iec.cat/.

2 ‘els subjectes interrogats gent de poca cultura i de modesta altura social—solen tenir un excés de respecte i de vergonya davant aquell «senyor» o aquell «capellà» que fa l’enquesta; i naturalment, es posen en guàrdia per no donar respostes que puguin ofendre o fer una impressió desfavorable sobre llur pròpia manera d’esser o de pensar. Aleshores ve la conspiració del silenci: en demanar al subjecte dialectal si sap rondalles o cançons de tipus eròtic, si l’investigador no li ha inspirat una confiança prou oberta, la resposta sol esser negativa o evasiva; o, si és afirmativa, l’interrogat sol donar una versió suavitzada i falsificada de la contarella o la cançó, a la qual fa perdre sovint la gràcia i l’autenticitat’.

3 ‘Li quedaven, però, certs escrúpols, i tingué la pensada de donar en transcripció fonètica els caps d‘article o «entrades» dels mots obscens, que així resultarien pràcticament illegibles per a la gent senzilla. Jo li vaig dir que anava errat: primer, perquè la gent que manejaria aquell diccionari monumental no seria gaire «senzilla» (en el sentit de poc culta); i segon, perquè el fet de posar les entrades en tipus fonètics cridaria l’atenció i faria que els lectors tinguessin més interès a sabre el contingut dels articles respectius’.

Additional information

Notes on contributors

Jonathan Roper

Jonathan Roper works as a folklorist at the University of Tartu, Estonia. He is interested in traditional verbal genres.