Contemporary Catalan Theatre: Between the desert and the promised land

Click to increase image sizeClick to decrease image size

Notes

1. Josep Maria Benet i Jornet, ‘El vent ha castigat, però no s'ha emportat l'autor’, Serra d'Or (May 1990), 63–64 (p. 63).

2. Ibid., pp. 63–64.

3. Led by the Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (CDGC), the Institut del Teatre/Centre Dramàtic d'Osona and Mercat de les Flors/El Teatro Fronterizo. The initiative brought together pedagogical institutions and nationally funded theatres as well as companies with a more specific ‘new writing’ mandate.

4. Josep Maria Benet i Jornet, ‘Introducció’, in Sergi Belbel, En companyi d'abisme (Barcelona: Edicions 62, 1990), pp. 5–13 (p. 8).

5. Ibid.

6. Ibid., p. 9.

7. Ibid.

8. Ibid., p.11.

9. Sergi Belbel, ‘La sortida del carrer sense sortida’, in Josep Maria Benet i Jornet, Desig (Valencia: Tres i Quatre, 1991), pp. 9–14 (p. 10).

10. Ibid., p. 13.

11. Carles Batlle i Jordà, ‘El drama relatiu’, in Suite (Barcelona: Proa, 2001), pp. 17–23.

12. José Sanchis Sinisterra, ‘Una poètica de sostracció’, in Lluïsa Cunillé, Accident (Barcelona: Institut del Teatre, 1996), pp. 5–12.

13. Ibid.

14. Josep Lluís Sirera, ‘Una escriptura dramàtica per als noranta (Notes de lectura)’, Caplletra, 14 (Spring 1993), 31–48 (pp. 38–39).

15. Xavier Puchades, ‘Cunillé, mapa de sombras’, (Pausa.), 20 (January 2005), 16–33.

16. Marcos Ordóñez, ‘Josep Pere Peyró: el misteri polièdric’, in Josep Pere Peyró, Quan els paisatges de Cartier-Bresson (Barcelona: Institut del Teatre, 1996), pp. 5–14 (p. 7).

17. Jean-Pierre Sarrazac, Théâtres intimes (Arles: Actes Sud, 1989).

18. Heiner Müller, ‘Aucun texte n'est à l'abri du théâtre’, Alternatives théâtrales, 35–36 (1995), 12–15 (p. 13).

19. See Valentina Valentini, Després del teatre modern (Barcelona: Institut del Teatre, 1991).

20. These concepts are discussed in Jean-Pierre Sarrazac, L'avenir du drame (Belfort: Circé, 1999).

21. Magda Puyo and Pablo Ley, ‘Teatre: la generació del “baby boom”’, Transversal, 21 (2003), 11–13 (p. 12).

22. Ibid., p. 11.

23. Ibid., p. 12.

24. Sirera, ‘Una escriptura’, p. 42.

25. Carles Batlle i Jordà, ‘La realitat i el joc’, (Pausa.), 20 (January 2005), 67–74.

26. Mireia Aragay i Sastre, El llenguatge en la producció teatral de Harold Pinter (Barcelona: PPU, 1992), points to similar strategies in Pinter's work but these are equally applicable to Catalan dramatists of the 1990s.

27. Carles Batlle i Jordà, ‘La nouvelle écriture dramatique en Catalogne: de la “poétique de la soustraction”à la littérarisation de l'expérience’, Études Teatrales (special number dedicated to Écritures dramatiques contemporaines (1980–2000), 24–25 (2002), 134–142.

30. Teresa Ferré, ‘Sergi Belbel i Jordi Sànchez: fragments d'una conversa …’, Transversal, 21 (2003), 30–32.

28. Joan Casas, ‘El miratge de la nova dramatúrgia catalana’, Serra d'Or, 481 (January 2000), 34–37 (p. 36).

29. Significantly, Casas had articulated similar opinions nine years earlier; see Joan Casas, ‘Dramaturgia contemporánea en Cataluña: la insoportable escasez de orégano en el monte’, (Pausa.), 9–10 (September–December 1991), 87–90.

31. See Joan Cavallé, ‘Els nous autors i el teixit territorial’, Transversal, 21 (2003), 38–40.

32. Ibid., p. 39.

33. Ibid.

34. Toni Casares, ‘L'acció té lloc a Barcelona?’, (Pausa.), 20 (January 2005), 34–37 (p. 36).

36. Ibid.

35. Núria Santamaria, ‘De l'olimpisme polític al drama humanitari. Notes d'una divagació apressada’, Serra d'Or, 527 (November 2003), 56–59 (p. 56).