37
Views
0
CrossRef citations to date
0
Altmetric
Articles

Pensar la libertad, hacer la libertad: una aproximación al discurso legitimador del activismo catalanista de Buenos Aires. 1900-1940

ORCID Icon
Pages 36-50 | Published online: 27 Nov 2019
 

ABSTRACT

This article analyzes the construction of the discourse that established the imaginary of the Catalans of Latin America in Buenos Aires, between 1910 and 1940. We identify the presence of the theoretical category of freedom in the editorial line taken by its mouthpiece, the magazine Ressorgiment. We examine whether the Argentine democratic experience favored the dialectical construction of the notion of freedom in the group’s discourse, and investigate the way in which the migratory experience determined the theoretical reformulation of their thinking and marked the distinguishing features of their political activity. Based on the Catalanism of Buenos Aires we will reflect, from a cultural perspective, on the relations between national identity and democratic ideals in contemporary Ibero-America.

RESUMEN

Proponemos una mirada compleja sobre la conformación del discurso que configuró el imaginario de los catalanes de América de Buenos Aires entre 1910 y 1940. Estableceremos la presencia de la categoría de libertad en la línea editorial de su órgano de prensa, la revista Ressorgiment. Estudiaremos la manera en que la experiencia democrática argentina favoreció la construcción dialéctica del concepto de libertad en el discurso del grupo. Indagaremos en la manera en que la experiencia migratoria determinó la reformulación teórica de su pensamiento y marcó los rasgos distintivos de su actividad política. A partir del catalanismo porteño reflexionaremos, desde una perspectiva cultural, sobre las relaciones entre identidad nacional e ideales democráticos en el espacio iberoamericano contemporáneo.

Disclosure statement

No potential conflict of interest was reported by the authors.

Notes

1. Marcela Lucci, La colectividad catalana en Buenos Aires en el siglo XX: una visión a través de los catalanes de los “catalanes de América.” El activismo patriótico de los catalanes de América de Buenos Aires: desde 1916 hasta el final del Casal Català, TDR (Bellaterra: Univ. Autònoma de Barcelona, 2010), recuperado de http://www.tdx.cat/handle/10803/4820. Este artículo forma parte del proyecto: “La patria hispana, la raza latina. Intelectuales, identidades colectivas y proyectos políticos entre España, Italia y Argentina (1880–1945)” (HAR2016-75324-P).

2. Marcela Lucci, “La revista Ressorgiment i el separatisme d’ultramar: aportacions indispensables per a l’estudi del catalanisme a Amèrica. 1916–1939,” Recerques. Història, economia i cultura 66 (2014): 33–59.

3. Joaquín García Morillo, El derecho a la libertad personal (Valencia: Univ. de València, 1995), 28.

4. Julián Carvajal Cordón, Moral, derecho y política en Immanuel Kant (Cuenca: Universidad Complutense de Madrid, 1999), 60; Yolanda Gómez Sánchez y Javier Alvarado Planas, Enseñar la idea de Europa (Madrid: Editorial Universitaria Ramon Areces, 2005), 29.

5. Santiago Izquierdo Ballester, Panoràmica de l’esquerra nacional. 1968–2006 (Barcelona: Fundació Josep Irla, 2008), 130 y 207; Marcela Lucci, “Edición y editores catalanes en Buenos Aires: una aproximación a la perspectiva de la gestión editorial a partir de la revista Ressorgiment,” Nuevo Mundo Mundos Nuevos (7 julio 2016), recuperado de Nuevomundo.Revues, https://journals.openedition.org/nuevomundo/69351.

6. Marcela Lucci, “Así en Cataluña como en América. Representaciones de la historia argentina en el imaginario del catalanismo porteño 1900–1945,” en Poderes, identidades y desafíos en las Américas, coord. Gabriela Dalla-Corte Caballero et al. (Barcelona: Editorial km. 13.774–Casa Amèrica Catalunya, 2015), 192–204.

7. Marcela Lucci, “La globalización del catalanismo de entreguerras: corporaciones americanas para la gestión internacional del activismo separatista,” en Intercambios, actores, enfoques: pasajes de la historia latinoamericana en una perspectiva global, ed. Aarón Grageda Bustamante (Universidad de Sonora: Hermosillo, 2014), 83–100 y Xosé Manoel Núñez Seixas, Internacionalitzant el nacionalisme. El catalanisme polític i la qüestió de les minories nacionals a Europa (1914–1936) (València: Afers, 2010).

8. Miguel Moctezuma, “Transnacionalidad y Transnacionalismo,” Papeles de Población 57 (2008): 41.

9. World Migration Report 2008: Managing Labour Mobility in the Evolving Global Economy (Geneva: Organización Internacional para las Migraciones, 2008), 500.

10. Archivo del Comitè Llibertat de Buenos Aires (colección particular, en adelante ACLl), “Estatutos del Centre Català de Buenos Aires,” Art. I, 1923, 1, En castellano en el original; ACLl, “Estatutos del Casal Català de Buenos Aires,” Art. I y II, 1918, 1; “La veu de la pàtria. Catalunya als catalans d’Amèrica,” Ressorgiment 35–36 (1919): 563. Las citas de la revista Ressorgiment incluidas en el presente artículo han sido traducidas del catalán por la autora.

11. Silvina Jensen, “Asociacionismo catalán en América Latina. Notas al estudio de un territorio poco explorado,” en El asociacionismo en la emigración española a América, ed. Juan Andrés Blanco Rodríguez (Salamanca: Universidad Nacional de Educación a Distancia, 2008), 129–50.

12. Paul, Vària, Ressorgiment 31 (1919): 499.

13. Marcela Lucci, “La oportunidad, el ambiente, la hora: la Primera Guerra Mundial en las prácticas del catalanismo radical de Buenos Aires,” Historia Contemporánea 54 (2017): 277–310.

14. Ramón María Del Valle Inclán, Luces de Bohemia (Madrid: Espasa Calpe, 1971), 132.

15. Joan Estelrich, “De la impossibilitat de l’imperi espanyol,” Ressorgiment 44 (1920): 698.

16. Hilda Sábato, La política en las calles. Entre el voto y la movilización. Buenos Aires 1862–1880 (Sudamericana: Buenos Aires, 1998); Albert Manent, ed., Diccionari dels Catalans d’Amèrica (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1992); Marcela Lucci, “Las revistas catalanas de exilio español en América. Algunos apuntes sobre su historiografía,” en Discursos culturales, identidad y memoria, ed. Nilda Flawiá de Fernández y Silvia Israeliev (San Miguel de Tucumán: Universidad Nacional del Tucumán, 2006), 494–503.

17. Borja de Riquer, Identitats contemporànies: Catalunya i Espanya (Barcelona: Eumo Editorial, 2000), 229.

18. Lucien Jaume, La libertad y la ley (Buenos Aires: Ediciones del Signo, 2008), 231.

19. Luis Alberto Romero, Sociedad democrática y política democrática en la Argentina del siglo XX (Buenos Aires: Universidad Nacional de Quilmes, 2006), 54.

20. Lucci, La colectividad catalana, 139.

21. Hipòlit Nadal i Mallol, La mort del doctor Martí i Julià, Ressorgiment 13 (1917): primera plana.

22. Marcela Lucci, “Frontera, patria, nación, ciudadanía: redefiniciones para una cosmovisión catalana en el exilio,” en Entre espacios: la historia latinoamericana en el contexto global. Actas del XVII Congreso Internacional de AHILA, ed. Stefan Rinke (Berlin: FUB, 2016).

23. Arxiu Nacional de Catalunya (en adelante ANC), Fons Francesc Macià, ANC1-264-T-1326, Carta de Francesc Macià a S. Carbonell, abril 29, 1925, 1.

24. Mariona Lladonosa Latorre, La construcció de la catalanitat. Evolució de la concepció d ́identitat nacional a Catalunya 1860–1990 (Lleida: Univ. de Lleida, 2013), 17.

25. Hipólit Nadal i Mallol, Catalunya en el món, Ressorgiment 1 (1916): 1.

26. Ibid.

27. Xosé M. Núñez Seixas y Fernando Molina Aparicio, “Identidad nacional, heterodoxia y biografía,” en Los Heterodoxos de la Patria. Biografías de Nacionalistas Atípicos en la España del siglo XX, ed. Xosé M. Núñez Seixas y Fernando Molina Aparicio (Granada: Comares, 2011), 2.

28. Pere Gabriel, “Las bases políticas e ideológicas del catalanismo de izquierdas del siglo XX,” Espacio, tiempo y forma, Serie V, Historia Contemporánea 13 (2000): 73–104.

29. Hipòlit Nadal i Mallol, “La nostra fe,” Ressorgiment 21 (1918): primera plana.

30. Leopoldo Lugones, El payador (Buenos Aires: Linkgua digital, 2013), 126.

31. Lucci, La colectividad catalana, 54.

32. Ángel Duarte i Montserrat, “Pasqual Maragall, de la familia como patria, en Heterodoxos de la Patria,” en Los heterodoxos de la patria. Biografías de nacionalistas atípicos en la España del siglo XX, ed. Xosé M. Núñez Seixas y Fernando Molina Aparicio (Granada: Comares, 2011), 309; Jordi Monets i Pujol-Busquets, “La introducció del català a les institucions educatives,” en Pedagogia, política i transformació social (1900–1917), ed. Jordi Monets (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007), 87. Sobre la APEC, entidad que desarrolló, durante las primeras cuatro décadas de 1900, una espectacular penetración del otro lado del Atlántico: Josep Gonzàlez Agàpito, Tradició i renovació pedagògica, 1898–1939: història de l’educació: Catalunya, Illes Balears, País Valencià (Barcelona: L’Abadia de Montserrat, 2002).

33. Montserrat Bacardí y Pilar Godayol, Les traductores i la tradició (Barcelona: Punctum, 2013), 31 y Marcela Lucci y María Eugenia Cruset, “Ellas también migraron. Huellas de catalanas y vascas en la Argentina de principios del siglo XX,” Boletín Americanista 73 (2016): 181–202.

34. Gràcia B. de Llorenç, “Orientació patriótica,” Ressorgiment 62 (1921): 990–91.

35. “Notícies,” Ressorgiment 61 (1921): 978.

36. Sensus, “Ego,” Ressorgiment 1 (1916): 6.

37. Hipòlit Nadal i Mallol, “La qüestió de Polònia,” Ressorgiment 3 (1916): 76.

38. Josep Enric Rodó, “Els Estrangers a Catalunya,” Ressorgiment 5 (1916): 68. En castellano en el original.

39. Eric Hobsbawm, Historia del siglo XX (Buenos Aires: Crítica, 1998), 116–7; Hipòlit Nadal i Mallol, “Al marge …,” Ressorgiment 48 (1920): primera plana.

40. Llucià Subirachs i Cunill, “Els catalans exiliats i la Catalunya de l’avenir,” Ressorgiment 1 (1916): 8 y Gabriela Dalla Corte-Caballero, El archivo documental del americanismo catalán. Una historia centenaria para la Casa de América (Barcelona: Casa Amèrica Catalunya, 2013), 117 y 122.

41. Pablo Calvo, Los mendigos y el tirano (Buenos Aires: Aguilar, 2011), 87.

42. José María Monner Sanz, “Espanya,” Ressorgiment 16 (1917): 248.

43. Lucci, La colectividad catalana, 55.

44. Hipòlit Nadal i Mallol, “Unes paraules,” Ressorgiment 1 (1916): 1.

45. Joan B. Alemany i Borràs, “Contestant uns requediments patriòtics,” Ressorgiment 112 (1925): 1824.

46. ACLl, “Estatutos del Casal Català de Buenos Aires,” Art. I y II, 1910, 1.

47. Francesc Foguet i Boreu, “Las razones del teatro catalán en el exilio,” Anales de la literatura española contemporánea, ALEC 37 (2012): 213.

48. P. de Reig, “Sectarisme,” Ressorgiment 204 (1933): 3296.

49. Ferran Agulló, citado en “La veu de la pàtria. Catalunya als catalans d’Amèrica,” Ressorgiment 35–36 (1919): 563.

50. Hipòlit Nadal i Mallol, “El nostre manifest,” Ressorgiment, 30, 1919, primera plana.

51. Hipòlit Nadal i Mallol, “Patriotisme; no patrioterisme,” Ressorgiment 16 (1917): primera plana.

52. Hipòlit Nadal i Mallol, “Efemèrides argentines,” Ressorgiment 58 (1921): primera plana.

53. Ibid.

54. Margaret Macmillan, París, 1919. Seis meses que cambiaron el mundo (Barcelona: Tusquets, 2005), 22.

55. Lucci, “La oportunidad, el ambiente, la hora,” 93–95.

56. “Los residentes catalanes al pueblo argentino. Manifiesto del Casal Català de Buenos Aires,” Ressorgiment 30 (1919): 479–80. En castellano en el original.

57. Hipòlit Nadal i Mallol, “Catalunya a la Societat de Nacions,” Ressorgiment 54 (1921): 855.

58. Hipòlit Nadal i Mallol, “Catalunya a la Societat de Nacions,” Ressorgiment 94 (1924): 1492.

59. Hipòlit Nadal i Mallol, “La decepció de Catalunya,” Ressorgiment 112 (1925): 1825.

60. Núñez Seixas, Internacionalitzant el nacionalisme, 91–111.

61. Nadal i Mallol, “Catalunya a la Societat de Nacions,” 855.

62. Hipòlit Nadal i Mallol, “Tres dates; una sola significació,” Ressorgiment 227 (1935): 3467.

63. Joan B Alemany i Borràs, “Perquè no es fa el ‘Diari Català’?” Ressorgiment 34 (1919): 546.

64. Joan B Alemany i Borràs, “Catalanisme ultramarí,” Ressorgiment 55 (1921): 872.

65. Joan B Alemany i Borràs, “Catalunya en el Món,” Ressorgiment 1 (1916): 1.

66. Joan B Alemany i Borràs, “La significació de una data,” Ressorgiment 26 (1918): 419.

67. Domènec Martí i Julià, “El nostre renéixer,” en Domènec Martí i Julià. Per Catalunya i altres textos, ed. Jaume Colomer (Barcelona: Anagrama, 1984), 181; “Comunicació de la Associació Nacional Catalana de las Amèriques,” Ressorgiment 17 (1917): 266.

68. Enric Prat de la Riba, La nacionalitat catalana (Barcelona: Proa, 1999), 125.

69. Hipòlit Nadal i Mallol, “No tenim pressa,” Ressorgiment 198 (1933): 3191.

70. Hipòlit Nadal i Mallol, “El nostre manifest.”

71. Hipòlit Nadal i Mallol, “A propòsit d’una iniciativa,” Ressorgiment 35–36 (1919): primera plana.

72. Archivo de Ressorgiment (colección particular, en adelante AR) “Carta de Antoni de P. Aleu, a Joan P. Llonch, President de la Delegació de Buenos Aires de la Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana,” Buenos Aires, 12 mayo 1919; Lucci, “La globalización,” 92.

73. Hipòlit Nadal i Mallol, “El nou camí,” Ressorgiment 72 (1922): primera plana.

74. Jordi Ginebra i Serrabou, Llengua i política en el pensament d’Antoni Rovira i Virgili (Barcelona: L’Abadia de Montserrat, 2006), 365.

75. “L’escola normal catalana,” Ressorgiment 46 (1920): primera plana. Marcela Lucci, “El papel de la educación en el proyecto político del catalanismo ultramarino: la revista Ressorgiment de Buenos Aires durante la primera mitad del siglo XX,” Amnis 14 (2015).

76. Ressorgiment 210 (1934): 3391.

77. Andreu Alfaro, “El pesimismo, la cultura y la esperanza,” El País, 12 noviembre 1982, 18.

78. P. de Reig, El respecte a l’idioma, Ressorgiment 232 (1935): primera plana.

79. Lucci, La colectividad catalana, 75.

80. Hipòlit Nadal i Mallol, “Davant la propera Assemblea,” Ressorgiment 157 (1929): 2536.

81. Lucci, La colectividad catalana.

82. ANC, Fons Francesc Macià, ANC1–264–T–1330, Cartas de Francesc Macià al Casal Català de Buenos Aires, 17 septiembre 1924 y 24 marzo 1925.

83. Marcela Lucci, “Francesc Macià en la prensa argentina: el asociacionismo catalanista porteño y la gestión del apoyo a la causa del independentismo catalán en ‘Crítica,’” Estudios de Historia de España, no. 14 (2012): 85–212.

84. Lucci, La colectividad catalana, 128–29.

85. Ibid.

86. AR, “Carta de l’Oficina d’Informació i Relacions amb els Catalans d’América a Hipòlit Nadal i Mallol,” 31 diciembre 1933; Hipòlit Nadal i Mallol, “República Catalana,” Ressorgiment 177 (1931): 2855.

87. AR, “Carta de Florenci Bassa a Hipòlit Nadal i Mallol,” 25 julio 1936.

88. Hipòlit Nadal i Mallol, “Sobre un mateix tema,” Ressorgiment 267 (1938): 4312.

89. Hipòlit Nadal i Mallol, “Orientacions,” Ressorgiment 272 (1939): 4391; Lucci, La colectividad catalana; y Xosé Manoel Núñez Seixas, ¡Fuera el invasor!: nacionalismos y movilización bélica durante la guerra civil española (1936–1939) (Madrid: Marcial Pons Historia, 2006), 426.

90. Lucci, “Frontera, patria, nación, ciudadanía,” 2887–89.

91. Ibid.

92. Hipòlit Nadal i Mallol, “Balanç de dos anys de guerra,” Ressorgiment 264 (1938): 4263.

Log in via your institution

Log in to Taylor & Francis Online

PDF download + Online access

  • 48 hours access to article PDF & online version
  • Article PDF can be downloaded
  • Article PDF can be printed
USD 53.00 Add to cart

Issue Purchase

  • 30 days online access to complete issue
  • Article PDFs can be downloaded
  • Article PDFs can be printed
USD 290.00 Add to cart

* Local tax will be added as applicable

Related Research

People also read lists articles that other readers of this article have read.

Recommended articles lists articles that we recommend and is powered by our AI driven recommendation engine.

Cited by lists all citing articles based on Crossref citations.
Articles with the Crossref icon will open in a new tab.