NOTAS
- George Herbert Mead, Mind, Self and Society, (Chicago: The Univ. of Chicago Press, 1934), passim.
- Cf. la retrospectiva ilustrada con buenos ejemplos debida al romanista Kurt Baldinger, ‘Lengua y cultura: su relación en la lingüística histórica’, en Revista Española de Lingüística, XV (1985), núm. 2, 247–76.
- Compárese Arno Borst, Der Turmbau von Babel. Geschichte der Meinungen über Ursprung und Vielfalt der Sprachen und Völker, 10 vols., (Stuttgart: Hiersemann, 1957–63); y, más recientemente, Hans-Martin Gauger, Über die Vielfalt der Sprachen. Geteilte Sprache. Festschrift für R. Maarten, (Amsterdam: Grüner, 1988), 191–202.
- Acerca de la fundamental heterogeneidad o variabilidad interna de cada lengua compárese Mario Wandruszka, Die Mehrsprachigkeit des Menschen (München: Piper, 1979).
- Para más detalles pueden ser consultados, entre otros, los libros de Félix Cucurull, Panoràmica del nacionalisme català, 6 vols. Collecció Frontera Oberta, vols. 13–18 (Paris: Edicions Catalanas de Paris, 1975–76); Horst Hiña, Castilla y Cataluña en la discusión cultural (Barcelona: Ediciones Península, 1986).
- Una clara exposición de la historia del catalán se puede leer en Antony Comas, História de la literatura catalana, t.IV (Barcelona: Ariel, 1973).
- Cf. Irmela Neu-Altenheimer, Sprach-und Nationalbewusstsein in Katalonien während der Renaixença (1833–1891) (Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1987–89).
- Cf. Jenny Brumme, ‘Sprachliche Normalisierung und lexikalische Modernisierung des Katalanischen’, en Zeitschrift für Katalanistik, II (1989), 52–63.
- Francesc Vallverdú, Aproximació a la sociolingüística catalana: Balanç dels Estudis de sociología lingüistica als paisos Catalans (Barcelona: Edicions 62, 1980).