Current distribution and recent development of sessile oak forests in Montseny (1956–2015)

References

• Ales, R. F., Martin, A., Ortega, F., & Ales, E. E. (1992). Recent changes in landscape structure and function in a mediterranean region of SW Spain (1950–1984). Landscape Ecology, 7, 3–18.10.1007/BF02573953
   Web of Science ®Google Scholar
• Banqué, M., Grau, A., Martínez-vilalta, J., & Vayreda, J. (2013). CANVIBOSC: Vulnerabilitat de les espècies forestals al canvi climàtic. Barcelona.
   Google Scholar
• Benito Garzón, M., Sánchez de Dios, R., & Sainz Ollero, H. (2008). Effects of climate change on the distribution of Iberian tree species. Applied Vegetation Science, 11(2), 169–178. doi:10.3170/2008-7-18348
   Web of Science ®Google Scholar
• Boada, M. (1994). El massís del Montseny. In Montseny, incerta glòria (pp. 427–464). Sant Celoni: Plataforma d’Entitats Cíviques del Montseny (PECM).
   Google Scholar
• Boada, M. (2002a). El Montseny: Cinquanta anys d’evolució dels paisatges. (CESPA GR, Ed.). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
   Google Scholar
• Boada, M. (2002b, February 26). Manifestacions del canvi ambiental global al Montseny. Universitat Autònoma de Barcelona.
   Google Scholar
• Bolòs, O. (1983). La vegetació del Montseny. Barcelona: Diputació de Barcelona.
   Google Scholar
• Bou Manobens, J., Àguila, V., & Gordi, J. (2015). L’evolució del paisatge forestal (1950–2013) a l’Alt Empordà. AIEE, 46, 343–368. doi:10.2436/20.8010.01.185
   Google Scholar
• Bou Manobens, J., Vilar, L., & Caritat, A. (2015). Estudi de la transició del bosc de Quercus petraea al bosc de Quercus ilex al paratge de Marmolers (Parc Natural del Montseny). Orsis, 29, 1–17.
   Google Scholar
• Bou, J., & Vilar, L. (2016). Fitxa InvasIBER de Pseudotsuga menziesii. Retrieved April 13, 2017, from http://invasiber.org
   Google Scholar
• Bou, J., Caritat, A., & Vilar, L. (2015). Litterfall and growth dynamics relationship with the meteorological variability in three forests in the Montseny natural park. Folia Forestalia Polonica, 57(3), 146–160. doi:10.1515/ffp-2015-0015
   Google Scholar
• Bou, J., Vilar, L., & Caritat, A. (2015). Estudi de les rouredes de Quercus petraea al Parc Natural del Montseny. Girona: University of Girona..
   Google Scholar
• Bou, J., Vilar, L., & Caritat, A. (2016). La roureda de roure de fulla gran. Revista de Girona, 294, 62–65.
   Google Scholar
• Broncano, M. J., Vilà, M., & Boada, M. (2005). Evidence of Pseudotsuga menziesii naturalization in montane Mediterranean forests. Forest Ecology and Management, 211(3), 257–263. doi:10.1016/j.foreco.2005.02.055
   Web of Science ®Google Scholar
• Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny. (2014). Excursió reivindicativa contra la construcció de la carretera Illes-Sant Marça. Retrieved from http://www.salvaguardamontseny.cat
   Google Scholar
• CREAF, & Generalitat de Catalunya. (2009). Mapa de cobertes del sòl de Catalunya. Retrieved from http://www.creaf.uab.es/mcsc/
   Google Scholar
• Czúcz, B., Gálhidy, L., & Mátyás, C. (2011). Present and forecasted xeric climatic limits of beech and sessile oak distribution at low altitudes in Central Europe. Annals of Forest Science, 68(1), 99–108. doi:10.1007/s13595-011-0011-4
   Web of Science ®Google Scholar
• Debussche, M., Lepart, J., & Dervieux, A. (1999). Mediterranean landscape changes: Evidence from old postcards. Global Ecology and Biogeography, 8(1), 3–15. doi:10.1046/j.1365-2699.1999.00316.x
   Web of Science ®Google Scholar
• Diputació de Barcelona. (2008). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de Montseny. ( Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Ed.). Diputació de Barcelona, Diputació de Girona.
   Google Scholar
• Diputació de Barcelona. (2014). Parc Natural de Montseny. Retrieved from http://parcs.diba.cat/web/montseny
   Google Scholar
• Eaton, E., Caudullo, G., Oliveira, S., & de Rigo, D. (2016). Quercus robur and Quercus petraea in Europe: Distribution, habitat, usage and threats. In J. San-Miguel-Ayanz, D. de Rigo, G. Caudullo, T. Houston Durrant, & A. Mauri (Eds.), Quercus robur and Quercus petraea in Europe: Distribution, habitat, usage and threats (pp. 160–163). Quercus robur and Quercus petraea in Europe: distribution, habitat, usage and threats.
   Google Scholar
• Ecologistes en acció. (2014). Montseny: Concentració contra la construcció de la carretera Illes-Sant Marçal. Retrieved from http://www.ecologistasenaccion.org
   Google Scholar
• Font, X. (2013). Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya.
   Google Scholar
• García-Ruiz, J. M., Lasanta, T., Ruiz-Flano, P., Ortigosa, L., White, S., González, C., & Martí, C. (1996). Land-use changes and sustainable development in mountain areas: A case study in the Spanish Pyrenees. Landscape Ecology, 11(5), 267–277. doi:10.1007/BF02059854
   Web of Science ®Google Scholar
• Generalitat de Catalunya. (2017). gencat.cat. Retrieved March 31, 2017, from http://www.gencat.cat/
   Google Scholar
• Gibbs, J. N., & Greig, J. W. (1997). Biotic and abiotic factors affecting the dying back of pedunculate oak Quercus robur L. Forestry, 70(4), 399–406. doi:10.1093/forestry/70.4.399
   Web of Science ®Google Scholar
• Gordi, J. (2009). L’Evolució del paisatge forestal a les terres gironines a la segona meitat del segle XX. Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines.
   Google Scholar
• Hartmann, G., Blank, R., & Lewark, S. (1989). Eichensterben in Norddeutschland—Verbreitung, Schadbilder, mögliche Ursachen. Forst Und Holz, 44(18), 475–487.
   Google Scholar
• Illa, J., Font, G., & Arrizabalaga, A. (2011). L’explotació forestal a Arbúcies per la construcció de galeres (s. XVI i XVII). Monografies Del Montseny, 26, 74–89.
   Google Scholar
• Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. (2015). ICGC VISSIR. Retrieved from http://www.icc.cat
   Google Scholar
• Kotroczó, Z., Veres, Z., Fekete, I., Papp, M., & Tóth, J. A. (2012). Effects of Climate Change on Litter Production in a Quercetum petraeae-cerris Forest in Hungary. Acta Silvatica et Lignaria Hungarica, 8(1), 31–38. doi:10.2478/v10303-012-0003-6
   Google Scholar
• Llobet, S. (1947). El Medio y la vida en el Montseny: Estudio geográfico. Barcelona: CSIC. Instituto Juan Sebastián Elcano.
   Google Scholar
• MacDonald, D., Crabtree, J. R., Wiesinger, G., Dax, T., Stamou, N., Fleury, P., … Gibon, J (2000). Agriculture abandonment in mountain areas of Europe: environmental consequences and policy response. Journal of Environmental Management, 59(1), 47–69. doi:10.1006/jema.1999.0335
   Web of Science ®Google Scholar
• Martı́nez-Vilalta, J., Piñol, J., & Beven, K. (2002). A hydraulic model to predict drought-induced mortality in woody plants: An application to climate change in the Mediterranean. Ecological Modelling, 155(2–3), 127–147. doi:10.1016/S0304-3800(02)00025-X
   Web of Science ®Google Scholar
• Mátyás, C. (2010). Forecasts needed for retreating forests. Nature, 464(7293), 1271–1271. doi:10.1038/4641271a
   PubMed Web of Science ®Google Scholar
• Observatori del Paisatge. (2010). Comarques Gironines: Catàleg del paisatge. ( J. Nogué i Font, P. Sala i Martí, Departament de Territori i Sostenibilitat, & Observatori del Paisatge, Eds.) (1a ed., Vol. 1). Generalitat de Catalunya.
   Google Scholar
• Oleksyn, J., & Przybyl, K. (1987). Oak decline in the Soviet Union—Scale and hypotheses. Forest Pathology, 17(6), 321–336. doi:10.1111/j.1439-0329.1987.tb01325.x
   Web of Science ®Google Scholar
• Panadera, J. M., & Nuet, J. (1986). Les Castanyedes al Montseny. Ausa, 12(116), 65–78.
   Google Scholar
• Patton, D. R. (1975). A diversity index for quantifying habitat edge. Wildlife Society Bulletin, 3, 171–173.
   Google Scholar
• Peñuelas, J., Lloret, F., & Montoya, R. (2001). Severe drought effects on mediterranean woody flora in Spain. Forest Science, 47(2), 214–218.
   Web of Science ®Google Scholar
• Saniga, M., Balanda, M., Kucbel, S., & Pittner, J. (2014). Four decades of forest succession in the oak-dominated forest reserves in Slovakia. iForest—Biogeosciences and Forestry, 7(5), 324–332. doi:10.3832/ifor0996-007
   Web of Science ®Google Scholar
• Santos, C. C. P. (2000). Succession of breeding bird communities after the abandonment of agricultural fields in southeast Portugal. Ardeola, 47(2), 171–181.
   Google Scholar
• Siwkcki, R., & Ufnalski, K. (1998). Review of oak stand decline with special reference to the role of drought in Poland. Forest Pathology, 28(2), 99–112. doi:10.1111/j.1439-0329.1998.tb01171.x
   Web of Science ®Google Scholar
• Thomas, F. M., Blank, R., & Hartmann, G. (2002). Abiotic and biotic factors and their interactions as causes of oak decline in Central Europe. Forest Pathology, 32(4–5), 277–307. doi:10.1046/j.1439-0329.2002.00291.x
   Web of Science ®Google Scholar
• Tusell, J. M. & Beltrán, M. (Eds.). (2016). XXXIII Jornades Tècniques Silvícoles Emili Garolera. Santa Coloma de Farners: Consorci Forestal de Catalunya.
   Google Scholar
• UNEP. (1989). State of the Mediterranean marine environment. Athens.
   Google Scholar
• Universitat de Barcelona, Generalitat de Catalunya, & Institut d’Estudis Catalans. (2012). Mapa de vegetació de Catalunya.
   Google Scholar
• Vila, J. (1999). Anàlisi i valoració dels boscos de les valls d’Hortmoier i Sant Aniol. Universitat de Barcelona.
   Google Scholar
• Vogelmann, J. (1995). Assessment of Forest Fragmentation in Southern New England Using Remote Sensing and Geographic Information Systems Technology. Conservation Biology, 9(2), 439–449.10.1046/j.1523-1739.1995.9020439.x
   Web of Science ®Google Scholar