Advanced search
Publication Cover
Journal of Medieval Iberian Studies Volume 14, 2022 - Issue 2
Submit an article Journal homepage
159
Views
0
CrossRef citations to date
0
Altmetric
Original Articles

“A ship loaded with honey:” assessing the honey trade in the Crown of Aragon, fifteenth to sixteenth centuries

Lluís Sales i Favàa Department of History, King’s College London, London UK;b Instituto de Estudos Medievais - Universidade Nova de Lisboa, Lisbon, PortugalCorrespondence[email protected]
ORCID Iconhttps://orcid.org/0000-0002-0824-0135View further author information
ORCID Icon
Pages 298-320 | Received 08 Apr 2021, Accepted 25 Apr 2022, Published online: 03 Jun 2022

Works Cited

Primary Sources (see the Appendix for detailed references to archival sources)

  • ACA = Arxiu de la Corona d’Aragó.
  • ACB = Arxiu de la Catedral de Barcelona.
  • AHCB = Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
  • AMP = Arxiu del Monestir de Pedralbes.
  • ARV = Arxiu del Regne de València.
  • ASP = Archivio di Stato di Prato.
  • Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y Principado de Cataluña. Madrid: Real Academia de la Historia, 1896-1922.
  • Furió, Antoni, and Ferran Garcia-Oliver. Llibre d'establiments i ordenacions de la ciutat de València I (1296-1345). Valencia: Universitat de València, 2011.
  • Manual de novells ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloní. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1892-1975.
  • Martín Ojeda, Marina. Ordenanzas del Concejo de Écija (1465-1600). Écija: Ayuntamiento de Écija, 1990.

Secondary Sources

  • Alcover, Antoni Maria, and Francesc Borja Moll. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: Instar, 1968-1969 (digital edition).
  • Allsop, Karen A., and Jeanette Brand Miller. “Honey Revisited: A Reappraisal of Honey in Pre-Industrial Diets.” British Journal of Nutrition 75 (1996): 513–20.
  • Alonso de Herrera, Gabriel. Obra de agricultura copilada de diuersos auctores por Gabriel Alonso de Herrera de mandado del muy illustre y reuerendissimo Señor el cardenal de España arçobispo de Toledo. Toledo: Arnao Guillen de Brocar, 1513.
  • Aparici, Joaquín. “De la apicultura a la obtención de la cera. Las ‘otras manufacturas’ medievales de Segorbe y Castellón.” Millars: Espai i Historia 21 (1999): 31–49.
  • Aparici, Joaquín. “Hombres de mar en el litoral medieval de la Plana. Vida de pescadores.” In La Mediterrània de la Corona d'Aragó, segles XIII-XVI. VII centenari de la Sentència arbitral de Torrellas, 1304-2004, Congreso Internacional de Historia de la Corona de Aragón, edited by Rafael Narbona, 1:1089–1113. València: Universitat de València – Fundació Jaume II el Just, 2005.
  • Aparisi, Frederic. “L’apicultura a la València medieval.” In Cultius, especialització i mercats. X Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local, edited by E. Vicedo, 113–35. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2021.
  • Baila Pallarès, Miquel A. La Ciutat de Tortosa. Evolució de l’espai urbà. Vinaròs: Antinea, 2000.
  • Beltrán de Heredia, Júlia. “La cerámica de les voltes del convent de Sant Agustí de Barcelona. Noves formes per la tipología de la cerámica comuna baix medieval de Barcelona.” Arqueologia Medieval 2 (2006): 46–67.
  • Beltrán de Heredia, Júlia. “Les gerres de transport marítim: producció i comerç a Barcelona.” Quarhis 8 (2012): 81–229.
  • Beltrán de Heredia, Júlia. “Terminologia i ús dels atuells ceràmics de cuina a la baixa Edat Mitjana.” In Del Rebost a la taula. Cuina i menjar a la Barcelona gòtica, edited by Lina Ubero, Reinald Gonzàlez, and Antoni Nicolau, 46–58. Barcelona: Museu d'Història de la Ciutat, 1994.
  • Beneyto Pérez, Juan. “Regulación del Trabajo en la Valencia del 500.” Anuario de Historia del Derecho Español 7 (1930): 183–310.
  • Blanquer Rosselló, Vicente. “El comercio naval de importación de Valencia en el tercer cuarto del siglo XVII (1651-1675).” PhD diss., Universitat de València, 2016.
  • Bosch, María. “Reals Crides i Edictes relativos a la Ciudad y Reino de Valencia por Vespasiano Gonzaga Colonna (1575-1578).” Lemir 17 (2013): 1023–94.
  • Capmany y Montpalau, Antoni de. Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. Vol. 3. Barcelona: Antonio de Sancha, 1779.
  • Carmona, Ruiz, Maria Antonia. “La apicultura sevillana a fines de la Edad Media.” Revista Española de Estudios Agrosociales y Pesqueros 185 (1999): 131–54.
  • Carrère, Claude. Barcelona, 1380-1462. Un centre econòmic en época de crisi. Vol. 1. Barcelona: Curial, 1977.
  • Chic García, Genaro. “La miel y las bestias.” Habis 28 (1997): 153–66.
  • Coulon, Damien. Barcelone et le grand commerce d'Orient au Moyen Âge: Un siècle de relations avec l'Égypte et la Syrie-Palestine (ca. 1330 - ca. 1430). Madrid: Casa de Velázquez, 2004.
  • Coulon, Damien. “Quelques observations sur le négoce de Barcelone avec l'Egypte et la Syrie, à partir du commerce d'un article secondairele miel (1330 et 1430 environ).” Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols 17 (1999): 25–36.
  • Crane, Eva. The World History of Beekeeping and Honey Hunting. New York-London: Routledge, 1999.
  • Cuadrada, Coral, and Maria Antonia López Pérez. “A la Mediterrània Medieval. Les societats mercantils a la Corona d’Aragó (s. XIV).” Universitas Tarraconensis 10 (1991): 67–92.
  • Curto Homedes, Albert. “La gestió dels Ports durant la baixa edat mitjana.” Recerca. Centre d’Estudis Històrics del Baix Ebre 5 (2001): 21–52.
  • Duran i Duelt, Daniel. Manual del viatge fet per Berenguer Benet a Romania (1341-1342): Estudi i edició. Barcelona: CSIC, 2003.
  • Fernando Gómez, Miguel, and Ramón Sánchez González. La apicultura en los montes de Toledo: cultura y tradición. Los Yébenes: Asociación para el Desarrollo Integrado del Territorio Montes de Toledo, 2005.
  • Ferrer i Mallol, Maria Teresa. “La Corona catalano-aragonese, l'Islam e il mondo mediterraneo: Vent'anni di ricerche.” Medioevo. Saggi e Rassegne 25 (2003): 35–78.
  • Ferrer i Mallol, Maria Teresa. “La moreria de Xàtiva (segles XIV-XV).” In Xàtiva, els Borja: una projecció europea. Catàleg de l’exposició: 4 de febrero-30 d’abril 1995, edited by Mariano González Baldoví and Vicent Pons Alós, 189–200. Xàtiva: Museu de l’Almodí, 1995.
  • Ferriols Gil, Beatriz. “‘Manifest del peatge’ y ‘Manifest de la Mar’ en 1459.” PhD diss., Universitat de València, 1972.
  • Garcia-Oliver, Ferran. La vall de les sis mesquites. El treball i la vida a la Valldigna medieval. Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2003.
  • Gil, Jaime. Perfecta y curiosa declaración de los provechos grandes, que dan las colmenas bien administradas, y alabanzas de las abejas. Zaragoza: Pedro Gel, 1621.
  • Guinot i Rodríguez, Enric. “El problema de la renta feudal y los fueros. Un análisis de las cartas puebla del siglo XIII en el norte de Castellón.” Saitabi 33 (1983): 59–82.
  • Hinojosa Montalvo, José. “Ondara, señorío del Duque de Gandía, a principios del siglo XV.” Sharq al-Andalus 19 (2008–2010): 35–68.
  • Hinojosa Montalvo, José. “El puerto de Alicante durante la baja edad media.” Anales de la Universidad de Alicante: Historia Medieval 4-5 (1986): 151–66.
  • Hocquet, Jean-Claude. “Le pain, le vin et la juste mesure à la table des moines carolingiens.” Annales 40, no. 3 (1985): 661–86.
  • Iglésies, Josep. Pere Gil, S.I. (1551-1622) i la seva Geografia de Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2002.
  • Igual Luis, David. “Una aproximació al comerç marítim de les comarques castellonenques.” Millars 29 (2006): 93–132.
  • Igual Luis, David. “Non ha porto alcuno, ma solo spiaggia. La actividad marítima valenciana en el siglo XV.” Aragón en la Edad Media 25 (2014): 101–34.
  • Igual Luis, David. “Operadores económicos y espacios de comercio en el Mediterráneo occidental (siglos XIII-XV).” Anales de la Universidad de Alicante: Historia Medieval 15 (2006-2008): 189–214.
  • Igual Luis, David. “Política y economía durante la Baja Edad Media. El papel de la Monarquía en el comercio exterior valenciano.” In Los cimientos del Estado en la Edad Media: cancillerías, notariado y privilegios reales en la construcción del Estado en la Edad Media, coordinated by Juan Antonio Barrio, 249–78. Alcoi: Marfil, 2004.
  • Igual Luis, David. Valencia e Italia en el siglo XV. Rutas, mercados y hombres de negocios en el espacio económico del Mediterráneo occidental. Vila-real: Bancaixa, 1998.
  • Jaime Gómez, José de, and José María de Jaime Lorén. Historia de la Apicultura Española. Vol. 2. Calamocha: Self-published, 2002.
  • Laliena Corbera, Carlos, José Antonio Sesma Muñoz, and Concepción Villanueva Morte. “Transformaciones en la baja edad media. El Matarraña, de la crisis a la expansión.” In Matarranya, gentes y paisajes en la Edad Media, coordinated by Carlos Laliena Corbera, 150–295. Zaragoza: Universidad de Zaragoza, 2016.
  • Larguier, Gilbert. Le drap et le grain en Languedoc: Narbonne et Narbonnais, 1300-1789. Perpignan: Presses Universitaires de Perpignan, 1996.
  • Lemeunier, Guy. “La apicultura en Francia y España entre los siglos XVIII y XIX.” Historia Agraria 54 (2011): 17–40.
  • Limberger, Michael. “Feeding Sixteenth-Century Antwerp: Food Imports, Local Supply and the Agrarian Structure of the Town's Rural Surroundings.” In Food Supply, Demand and Trade: Aspects of the Economic Relationship between Town and Countryside (Middle Ages - 19th Century), edited by Piet van Cruyningen and Erik Thoen, 31–47. Turnhout: Brepols, 2012.
  • Lombarte Arrufat, Desideri, and Artur Quintana i Font. “L’apicultura tradicional a Pena-roja.” Alazet 1 (1989): 73–98.
  • López Vilar, Jordi. “Notes sobre l'església de Nalec a finals de l’edat mitjana.” Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense 24 (2002): 185–206.
  • Martí de Viciana, Rafael. Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y su Reyno. Vol. 3. Valencia: Universitat de València - Departament de Història Moderna, 1972-1978 (first ed. 1564-1566).
  • Narbona Vizcaíno, Rafael, and Enrique Cruselles. “Espacios económicos y sociedad política en la Valencia del siglo XV.” Revista d’Història Medieval 9 (1998): 193–214.
  • Naso, Irma. “Apicoltura, cera e miele.” In Uomo e ambiente nel Mezzogiorno normanno-svevo, edited by Giosue Musca, 203–50. Dedalo: Bari, 1989.
  • Navarro Espinach, Germán, and Concepción Villanueva Morte. Los mudéjares de Teruel y Albarracín: familia, trabajo y riqueza en la edad media. Teruel: Centro de Estudios Mudéjares-Instituto de Estudios Turolenses, 2003.
  • Orlandi, Angela. “Les précurseurs des voyageurs et représentants de commerce parmi les hommes d'affaires toscans de la renaissance (fin XIVe-début XVIe siècle).” Entreprises et Histoire 66 (2012): 22–36.
  • Orti Gost, Pere. Renda i fiscalitat en una ciutat medieval: Barcelona, segles XII-XIV. Barcelona: CSIC, 2000.
  • Ouerfelli, Mohamed. Le sucre. Production, commercialisation et usages dans la méditerranée médiévale. Leiden: Brill, 2008.
  • Pallarès, Teresa. “L’apicultura tradicional, un tresor que cal protegir.” Butlletí del Centre d’Estudis de la Terra Alta 45 (2007): 30–33.
  • Prosperi, Laura. Il miele nell’Occidente medievale. Rome: Le Lettere, 2010.
  • Rabassa i Vaquer, Carles. “Funcions econòmiques del Port de Peníscola durant la baixa edat mitjana.” In La Mediterrània de la Corona d'Aragó, segles XIII-XVI. VII centenari de la Sentència arbitral de Torrellas, 1304-2004, Congreso Internacional de Historia de la Corona de Aragón, edited by Rafael Narbona, 2:1269–90. Valencia: Universitat de València – Fundació Jaume II el Just, 2005.
  • Riera i Melis, Antoni. “El azúcar en la farmacopea y la alta cocina árabes medievales.” In El sucre en la història: alimentació, quotidianitat i economia, coordinated by Flocel Sabaté i Curull, 39–88. Lleida: Pagès, 2013.
  • Riu Riu, Manuel. “Pesos, mides i mesures a la Catalunya del segle XIII. Aportació al seu estudi.” Anuario de Estudios Medievales 26 (1996): 825–37.
  • Sales i Favà, Lluís. La ciutat de Barcelona segons el fogatjament de 1496. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2021.
  • Sales i Favà, Lluís, and Alexandra Sapoznik. “The Production and Trade of Wax in North-Eastern Iberia, XIV-XVI c.: The Case of Catalonia.” In New Approaches to the Archaeology of Beekeeping, edited by David Wallace-Hare, 170–85. Oxford: Archaeopress, 2021.
  • Sales i Favà, Lluís, Alexandra Sapoznik, and Mark Whelan. “Beekeeping in Late Medieval Europe: A Survey of its Ecological Settings and Social Impacts.” Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval 22 (2021): 275–96.
  • Sales i Favà, Lluís, Alexandra Sapoznik, and Mark Whelan. “Trade, Taste and Ecology: Honey in Late Medieval Europe.” Journal of Medieval History (forthcoming).
  • Sales i Favà, Lluís, and Carles Vela Aulesa. “Llogar els ciris i revendre el refús. El consum de cera per a usos litúrgics a la Barcelona baixmedieval.” Anuario de Estudios Medievales 52 (2022).
  • Salicrú, Roser. El tràfic de mercaderies a Barcelona segons els comptes de la Lleuda de Mediona (febrer de 1434). Barcelona: CSIC, 1995.
  • Salvador, Emilia. “El comercio en la Valencia foral.” In La ciudad de Valencia. Historia, geografía y arte de la ciudad de Valencia, edited by Jorge Hermosilla, 2:296–300. Valencia: Universitat de València, 2009.
  • Sauco Álvarez, María Teresa, and Susana Lozano García. “El puerto de Tortosa, lugar de convergencia de mercaderes mediterráneos según los protocolos notariales tortosinos (siglo XV).” In La Mediterrània de la Corona d'Aragó, segles XIII-XVI . VII centenari de la Sentència arbitral de Torrellas, 1304-2004, Congreso Internacional de Historia de la Corona de Aragón, edited by Rafael Narbona, 2:1249–68. Valencia: Universitat de València – Fundació Jaume II el Just, 2005.
  • Saura Gargallo, Javier. “L’estructura de la propietat agrària de Castelló de la Plana en 1497.” Estudis Castellonencs 1 (2015-2016): 179–210.
  • Sesma Muñoz, José Antonio. El tráfico mercantil por las aduanas de Ribagorza (1444-1450). Zaragoza: Universidad de Zaragoza, 2010.
  • Silvestre Pérez, Sergi. “El procés repoblador postmorisc al comtat de Cocentaina: entre la mobilitat i la consolidació.” PhD diss., Universitat de València, 2019.
  • Soberón, Mikel. “El Dret d’ancoratge com un indicador del tràfic marítim de la ciutat de Barcelona als segles XV i XVI.” In Actes del Congrés d’Història de la Ciutat de Barcelona. “Barcelona en crisi? La ciutat al segle XV,” edited by Pere Orti Gost and Pere Verdés Pijuan. Barcelona: CSIC-MUHBA-UdG, forthcoming.
  • Soberón, Mikel. “‘Que en ell starà segur a la maior nau del món’. Tràfic i evolució del port de Barcelona al segle XV.” Quarhis 8 (2012): 54–78.
  • Subirats Rosiñol, Pepa. “El treball de la pauma. Exemple de treball femení remunerat de conciliació laboral i familiar.” Lo Senienc 5 (2008): 50–67.
  • Vázquez Lacasa, Generoso. Datos históricos sobre la muy noble villa de Andorra compuestos por D. Generoso Vázquez (beneficiado) y tomados de los documentos y libros que se conservan en los archivos municipal y capitular de la misma. La Académica: Zaragoza, 1926.
  • Vela Aulesa, Carles. “El control de la candeleria; ordinacions, privilegis i oficis la regulació de l’art de l’especieria (s. XIV-XV).” In El Món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta. XII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (Barcelona, Poblet, Lleida, 7 al 12 de desembre de 2000), coordinated by Salvador Claramunt, 3: 1065–983. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2003.
  • Vila i Carabasa, Josep Maria. “Política municipal sobre la producció de ceràmica i l’organització corporativa dels terrissers a Barcelona, segles XIV-XVI.” Arqueologia Medieval: Revista Catalana d’Arqueologia Medieval 1 (2005): 104–26.
  • Vilella Vila, Francisca. “El movimiento comercial del puerto de Tortosa en la Edad Media según los libros de la ‘lleuda’ de mediados del siglo XV: aportación al conocimiento del comercio mediterráneo en la baja edad media.” PhD diss., Universidad de Zaragoza, 1991.
  • Villemon, Marie-José. “A partir des sources hospitalières. L'alimentation du pauvre de l'hôpital général de Caen au début du XVIIIe siècle.” Annales de Normandie 21, no. 3 (1979): 235–60.
  • Zulaica Palacios, Fernando D. “Mercados y vías fluviales. El Ebro como eje organizador del territorio e integrador de la economía aragonesa en los círculos europeos.” Aragón en la Edad Media 13 (1997): 65–104.

Reprints and Corporate Permissions

Please note: Selecting permissions does not provide access to the full text of the article, please see our help page How do I view content?

To request a reprint or corporate permissions for this article, please click on the relevant link below:

Order Reprints Request Corporate Permissions

Academic Permissions

Please note: Selecting permissions does not provide access to the full text of the article, please see our help page How do I view content?

Obtain permissions instantly via Rightslink by clicking on the button below:

Request Academic Permissions

If you are unable to obtain permissions via Rightslink, please complete and submit this Permissions form. For more information, please visit our Permissions help page.

Related research

People also read lists articles that other readers of this article have read.

Recommended articles lists articles that we recommend and is powered by our AI driven recommendation engine.

Cited by lists all citing articles based on Crossref citations.
Articles with the Crossref icon will open in a new tab.