103
Views
0
CrossRef citations to date
0
Altmetric
Research Article

Moulding clay, making gold. Credit, labour and demand in ceramic businesses in late medieval Barcelona

ORCID Icon
Received 24 May 2023, Accepted 20 May 2024, Published online: 10 Jun 2024

References

  • Ainaud de Lasarte, J. (1942). Loza dorada y alfarería barcelonesa: siglos XV-XVI. Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, 1(2), 89–104.
  • Allen, R. C. (2001). The Great Divergence in European wages and prices from the Middle Ages to the First World War. Explorations in Economic History, 38(4), 411–447. https://doi.org/10.1006/exeh.2001.0775
  • Almenar Fernández, L. (2023). El trabajo femenino en la industria cerámica bajomedieval. Constança, mujer del maestro Nicolau Reiner y otras trabajadoras del sector en la ciudad de Barcelona (1514-1519). Cuadernos medievales, 35, 100–120.
  • Almenar Fernández, L. (2022). Explotación y transformación de recursos naturales para la fabricación de cerámica y vidrio en el reino de Valencia (siglos XIII-XV). Universum (Talca), 37(2), 399–416. https://doi.org/10.4067/s0718-23762022000200399
  • Almenar Fernández, L. (2018). Why did medieval villagers buy earthenware? Pottery and consumer behaviour in the Valencian countryside (1280-1450). Continuity and Change, 33(1), 1–27. https://doi.org/10.1017/S0268416018000061
  • Álvarez Nogal, C., & Prados de la Escosura, L. (2013). The rise and fall of Spain (1270-1850). Economic History Review, 66(1), 1–37.
  • Asenjo, M. (1990). Las mujeres y el trabajo en las ciudades de la Corona de Castilla (siglos XIII-XV). Integración y marginación. In S. Cavaciocchi (Ed.), La donna nell’economia secc. XIII-XVIII. Atti della Ventunesima Settimana di Studi, Prato 10-15 aprile 1989 (pp. 553–562). Le monnier.
  • Barceló, M. (1994). Elements materials de la vida quotidiana a la Mallorca baixmedieval (part forana). Institut d’Estudis Baleàrics.
  • Barceló, M., & Rosselló, G. (1996). Terrissa. Dades documentals per a l’estudi de la ceràmica mallorquina del segle XV. Canon.
  • Caiger-Smith, A. (1985). Lustre pottery: Technique, tradition and innovation in Islam and the Western World. Faber and faber.
  • Casson, M., & Casson, C. (2014). The history of entrepreneurship: Medieval origins of a modern phenomenon. Business History, 56(8), 1223–1242. https://doi.org/10.1080/00076791.2013.867330
  • Cerdà I Mellado, J. A. (2008). La ceràmica. In L’art gòtic a Catalunya. Arts de l’objecte (pp. 260–289). Enciclopèdia Catalana.
  • Coll Conesa, J. (2009). La cerámica valenciana. Apuntes para una síntesis. Asociación Valenciana de Cerámica.
  • Comas, M., Muntaner, C., & Vinyoles, T. (2007). Elles no només filaven: producció i comerç en mans de dones a la Catalunya baixmedieval. Recerques, 56, 19–45.
  • Cortonesi, A., & Palermo, L. (2009). La prima espansione economica europea: secoli XI-XV. Carocci.
  • Del Campo Gutiérrez, A (2006). Mozas y mozos sirvientes en la Zaragoza de la segunda mitad del siglo XIV. Aragón en la Edad Media, 19, 97–112.
  • Dyer, C. (1989). Standards of living in the later Middle Ages: Social change in England, 1200–1500. Cambridge University Press.
  • Epstein, S. R. & Prak, M. (Eds.) (2008). Guilds, innovation and the European economy, 1400–1800. Cambridge University Press.
  • Feliu, G. (1991). Precios y salarios en la Cataluña moderna (2 vols.). Banco de España.
  • Franceschi, F. (2017). Il mondo della produzione: artigiani, salariati, corporazioni. In F. Franceschi (Ed.), Il Medioevo. Dalla dipendenza personale al lavoro contrattato (pp. 374–420). Castelvecchi.
  • Furió, A., & Almenar Fernández, L. (2023). Land, ceramics and seigniorial rents: The manor of Manises in the kingdom of Valencia. Historia Agraria, 90, 39–69.
  • Furió, A. (2021). Rents instead of land. Credit and peasant indebtedness in late medieval Mediterranean Iberia: The kingdom of Valencia. Continuity and Change, 36(2), 177–209. https://doi.org/10.1017/S0268416021000138
  • Furió, A., Mira, A. J., & Viciano, P. (1994). L’entrada en la vida dels joves en el món rural valencià a finals de l’Edat Mitjana. Revista d’història medieval, 5, 75–105.
  • García Marsilla, J. V. (2002). Vivir a crédito en la Valencia medieval: de los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio. Publicacions de la Universitat de València.
  • García Marsilla, J. V. (2007). Feudalisme i crèdit a l’Europa medieval. Barcelona: Quaderns d’història, 13, 109–128.
  • García Marsilla, J. V., & Izquierdo, T. (2013). Abastecer la obra gótica. El mercado de materiales de construcción y la ordenación del territorio en la Valencia bajomedieval. Conselleria d’infraestructures, territori i medi ambient.
  • Gelderblom, O., & Trivellato, F. (2019). The business history of the preindustrial world: Towards a comparative historical analysis. Business History, 61(2), 225–259. https://doi.org/10.1080/00076791.2018.1426750
  • Gratuze, B., Soulier, I., Blet-Lemarquand, M., & Vallauri, L. (1996). De l’origine du cobalt: du verre à la céramique. Revue d’Archéométrie, 20, 77–94.
  • Howell, M. (2019). The problem of women’s agency in late medieval and early modern Europe. In S. J. Moran & A. Pipkin (Eds.), Women and gender in the early modern low countries (pp. 21–31). Brill.
  • Igual Luis, D. (2014). La circulación de capitales. El mundo financiero europeo en la Baja Edad Media. In F. Sabaté & M. Pedrol (Eds.), El mercat. Un món de contactes i intercanvis (pp. 201–226). Pagès editors.
  • Iradiel, P. (1986). Familia y función económica de la mujer en actividades no agrarias. In Y.-R. Fonquerne (Ed.), La condición de la mujer en la Edad Media (pp. 223–260). Universidad Complutense de Madrid.
  • Ledesma Rubio, Ma. L. (1994). Vidas mudéjares: aspectos sociales de una minoría religiosa en Aragón. IET-Gobierno de Aragón-Mira editores.
  • Llibrer, A. (2014). Relaciones protoindustriales en la producción cerámica. Manises y Paterna en la segunda mitad del siglo XV. Medievalismo, 24, 213–239.
  • Llibrer, A. (2020). Pequeña y mediana empresa en el mundo rural medieval. Formas de organización de la producción. Ejemplos del País Valenciano (Siglo XV). Medievalismo, 30(30), 301–329. https://doi.org/10.6018/medievalismo.455151
  • López Elum, P. (2006). La producción cerámica de lujo en la Baja Edad Media: Manises y Paterna. Los materiales de los recipientes para su uso alimentario: su evolución y cambios según los inventarios notariales. Amigos del Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias.
  • Malanima, P. (2003). Tipi d’impresa prima della crescita moderna. Annali di Storia dell’Impresa, 14, 159–175.
  • Martín Romera, Ma. Á. (2009). Mujeres de mercaderes, mujeres mercaderes. Testimonios de iniciativas femeninas en el ámbito comercial a finales del siglo XV. En la España medieval, 32, 273–296.
  • Menant, F. (2004). Pour une histoire de l’information sur le crédit rural au Moyen Âge. In C. Boudreau, K. Fianu, C. Gauvard, & M. Hébert (Eds.), Information et société en Occident à la fin du Moyen Âge (pp. 135–149). Éditions de la Sorbonee.
  • Mora, A. (2019). La minería de la comarca de El priorat (Tarragona) durante la época Moderna. Butlletí Arqueològic, 5(41), 237–254.
  • Ogilvie, S. (2019). The European guilds: An economic analysis. Princeton University Press.
  • Ortega Ortega, J., & Gutiérrez, F. J. (2005–2006). La cerámica medieval desde el lado de la demanda. Sobre comercio y consumo cerámicos en la Zaragoza bajomedieval. El ejemplo del teatro fleta. Kalathos, 24–25, 397–421.
  • Osma, J. (1908). Apuntes sobre cerámica morisca: textos y documentos valencianos II. Los maestros alfareros de Manises contratos y ordenanzas de los siglos XIV, XV y XVI. Hijos de Manuel Ginés Hernández.
  • Petrowiste, J. (2018). Consommateurs et marchés locaux à la fin du Moyen Âge: un état de la question. In J. Petrowiste & M. Lafuente (Eds.), Faire son marché au Moyen Âge. Méditerranée occidentale, XIIIe-XVIe siècle (pp. 1–14). Casa de Velázquez.
  • Porter, Y. (1997). Origines et diffusion du cobalt utilisé en céramique à l’époque médiévale. etude préliminaire. In G. Démians d’Archimbaud (Ed.), La céramique médiévale en Méditerranée (pp. 505–512). Narration.
  • Riu de Martín, Ma. C. (2003). Ceramistas y vidrieros de Barcelona a través de los testamentos: aspectos socioeconómicos, siglos XV-XVIII. Estudis històrics i documents dels arxius de protocols, 21, 227–266.
  • Riu de Martín, Ma. C. (2003–2004). Onomástica y localización de algunos ceramistas y vidrieros barceloneses de los siglos XIV al XVII. Acta historica et archaeologica mediaevalia, 25, 1045–1069.
  • Riu de Martín, Ma. C. (2005). La producción y comercio de la cerámica barcelonesa de los siglos XV-XVI: Algunas modalidades contractuales. Acta historica et archaeologica mediaevalia, 26, 1095–1105.
  • Riu de Martín, Ma. C. (2009–2010). Los negocios, la vida social y familiar de los ceramistas barceloneses del primer cuarto del siglo XV. Acta historica et archaeologica mediaevalia, 30, 261–305.
  • Riu de Martín, Ma. C. (2015). Economía y organización del trabajo de los ceramistas (olleros, jarreros y escudilleros) barceloneses (s. XV). Acta historica et archaeologica mediaevalia, 32, 479–524.
  • Sales I Favà, L. (2021). La ciutat de Barcelona segons el fogatjament de 1496. MUHBA, Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura.
  • Sales I Favà, L. (2023). Crèdit privat i morositat a la Catalunya baixmedieval: baronia de Llagostera 1330–1395. Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
  • Sear, J., & Sneath, K. (2020). The origins of the consumer revolution in England: From brass pots to clocks. Routledge.
  • Schofield, Ph. & Mayhew, N. (Eds.). (2002). Credit and debt in Medieval England c. 1180-c. 1350. Oxbox Books.
  • Spufford, P. (2002). Power and profit. The merchant in medieval Europe. Thames & Hudson.
  • Torres Fontes, J. (1988). Cerámica murciana medieval (siglos XIV y XV). Anales de prehistoria y arqueología, 4, 183–192.
  • Van Bavel, B. (2010). Manors and markets: Economy and society in the Low Countries, 500–1600. Oxford University Press.
  • Vela I Aulesa, C. (2007). Les compravendes al detall i a crèdit en el món artesà. El cas dels especiers i els candelers. Quaderns d’història, 13, 131–155.
  • Verna, C. (2011). Quelles sources pour quelles entreprises au Moyen Âge? In F. Ammannati (Ed.), Dove va la storia economica? Metodi e prospettive. Secc. XIII-XVIII/Where is Economic History going? Methods and prospects from the 13th to the 18th Centuries (pp. 6–37). Firenze University Press.
  • Viciano, P. (2013). Endeudarse para consumir e invertir. La función económica de las obligaciones en una villa rural valenciana (Castellón de la Plana en 1499). Historia agraria, 61, 13–44.
  • Vila I Carabasa, J. M. (2001). La participació de l’estament artesanal en el Consell de la ciutat (segles XIII-XVI): l’exemple dels terrissers. Quaderns d’Història, 4, 183–192.
  • Villanueva Morte, C. & Almenar Fernández, L. (Eds.). (2023). Agencia económica femenina. Mujeres y cambio social en la Baja Edad Media. Special issue of the journal Cuadernos Medievales, 35.
  • Vinyoles, T. Ma. (1988). L’esdevenir quotidià. Treball y lleure de les dones medievals. In M. J. Nash (Ed.), Més enllà del silenci. Les dones a la història de Catalunya (pp. 73–89). Generalitat de Catalunya.
  • Vries, J. D. (2008). The industrious revolution: Consumer behavior and the household economy, 1650 to the Present. Cambridge University Press.
  • Weatherill, L. (1982). Capital and credit in the pottery industry before 1770. Business History, 24(3), 243–258. https://doi.org/10.1080/00076798200000050
  • Welch, E. (2009). De compras en el Renacimiento: culturas del consumo en Italia, 1400-1600. Publicacions de la Universitat de València.
  • Zuijderduijn, J. (2009). Medieval capital markets. Markets for renten, state formation and private investment in Holland (1300-1550). Brill.

Reprints and Corporate Permissions

Please note: Selecting permissions does not provide access to the full text of the article, please see our help page How do I view content?

To request a reprint or corporate permissions for this article, please click on the relevant link below:

Academic Permissions

Please note: Selecting permissions does not provide access to the full text of the article, please see our help page How do I view content?

Obtain permissions instantly via Rightslink by clicking on the button below:

If you are unable to obtain permissions via Rightslink, please complete and submit this Permissions form. For more information, please visit our Permissions help page.