46
Views
0
CrossRef citations to date
0
Altmetric
Research Article

Splitting up the funduq: the selective emulation of an Andalusi institution in the Kingdom of Valencia

ORCID Icon
Received 19 Mar 2023, Accepted 10 Jun 2024, Published online: 27 Jun 2024

Works Cited

  • Primary Sources
  • Al-Ḥimyarī. Rawḍ al-Mi‘ṭār fī Khabar al-Aqṭār, edited by Iḥsān ‘Abbās. Beirut: Librairie du Liban, 1975.
  • Anyó, Vicent. El primer Manual de Consells de la ciutat de València (1306–1326). Valencia: Ajuntament de València, 2001.
  • Bofarull, Manuel de. Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, tomo XXXIX. Barcelona: Imprenta del Archivo, 1871.
  • Burns, Robert I. Diplomatarium of the Crusader Kingdom of Valencia. The Registered Charters of its Conqueror Jaume I, 1257–1276, 4 vols. Princeton: Princeton University Press, 1985–2007.
  • Cabanes, María D., and Ramón Ferrer. Libre del repartiment del regne de Valencia, 3 vols. Zaragoza: Anubar, 1979–1980.
  • Colón, Germà, and Arcadi Garcia. Furs de València, 9 vols. Barcelona: Barcino, 1980–2002.
  • Cortès, Josepa. Liber privilegiorum civitatis et regni Valencie, I. Jaume I (1236–1276). València: Publicacions de la Universitat de València, 2001.
  • González, Julio. Reinado y diplomas de Fernando III. III Diplomas (1233–1253). Córdoba: Monte de Piedad y Caja de Ahorros, 1986.
  • González, Julio. Repartimiento de Sevilla, 2 vols. Madrid: CSIC, 1951.
  • González Jiménez, Manuel. Diplomatario andaluz de Alfonso X. Sevilla: El Monte, 1991.
  • Guinot, Enric. Cartes de poblament medievals valencianes. Valencia: Generalitat Valenciana, 1991.
  • Guinot, Enric, et al. Llibre de la Cort del Justícia de València (1280–1298), 3 vols. Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2008.
  • Huici, Ambrosio, and María D. Cabanes. Documentos de Jaime I de Aragón, 7 vols. Valencia-Zaragoza: Anubar, 1976–2017.
  • Lagardère, Vincent. Histoire et société en Occident Musulman au Moyen Âge. Analyse du Mi‘yār d’al-Wanšarīsī. Madrid: Casa de Velázquez, 1995.
  • Lévi-Provençal, Evariste. “Un document sur la vie urbaine et les corps de métiers à Séville au début du XIIe siècle: la traité d’Ibn ‘Abdūn.” Journal Asiatique 224 (1934): 177–299.
  • Olaso, Vicent. El Manual de Consells de Gandia a la fi del segle XV. Valencia: Universitat de València, 2005.
  • Real Academia de la Historia. Las Siete Partidas del Rey don Alfonso el Sabio, 3 vols. Madrid: Imprenta Real, 1807.
  • Tomás, Guillermo, and Carlos Laliena. Acta Curiarum Regni Aragonum, tomo I, vol. 1. Cortes de los reinados de Alfonso II a Alfonso IV (1164–1328). Zaragoza: Gobierno de Aragón, 2020.
  • Torró, Josep. Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina (1269–1290, 1294–1295), 2 vols. Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2009.
  • Secondary Sources
  • Barceló, Carmen. Minorías islámicas en el País Valenciano. Historia y dialecto. Valencia: Universidad de Valencia, 1984.
  • Bensch, Stephen B. Barcelona and Its Rulers, 1096–1291. Cambridge: Cambridge University Press, 1995.
  • Boira, Josep V., and Amadeo Serra. El Grau de València. La construcció d’un espai urbà. Valencia: Edicions Alfons el Magnànim, 1994.
  • Burns, Robert I. “Baths and Caravanserais in Crusader Valencia.” Speculum 46, no. 3 (1971): 443–58.
  • Camps, Concha. “Intervención arqueológica.” In El Almudín de Valencia: memoria de una restauración [1992–1996], edited by Amando Llopis, 109–28. Valencia: FCC, 1996.
  • Camps, Concha, and Josep Torró. “Baños, hornos y pueblas. La Pobla de Vila-rasa y la reordenación urbana de Valencia en el siglo XIV.” In Historia de la ciudad. II: Territorio, sociedad y patrimonio, edited by Sonia Dauksis and Francisco Taberner, 126–46. Valencia: Colegio Territorial de Arquitectos de Valencia, 2002.
  • Chalmeta, Pedro. El señor del zoco en España: edades Media y Moderna. Contribución al estudio de la historia del mercado. Madrid: Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1973.
  • Constable, Olivia R. Housing the Stranger in the Mediterranean World. Lodging, Trade, and Travel in Late Antiquity and the Middle Ages. Cambridge: Cambridge University Press, 2004.
  • Corriente, Federico. Dictionary of Arabic and Allied Loanwords. Spanish, Portuguese, Catalan, Galician and Kindred Dialects. Leiden: Brill, 2008.
  • Dufourcq, Charles-Emmanuel. “Les consulats catalans de Tunis et de Bougie au temps de Jacques le Conquérant.” Anuario de Estudios Medievales 3 (1966): 469–79.
  • Duran i Duelt, Daniel. “Consolats nàutics, consolats ultramarins i altres formes d’organització nauticomercantil en l’àmbit català.” In Jaume I: commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, edited by Maria Teresa Ferrer Mallol, II: 747–61. Barcelona: CSIC, 2013.
  • Ferrer Mallol, Maria Teresa. Els sarraïns de la corona catalano-aragonesa en el segle XIV. Segregació i discriminació. Barcelona: CSIC, 1987.
  • García Sanjuan, Alejandro. Till God Inherits the Earth. Islamic Pious Endowments in al-Andalus (9–15th Centuries). Leiden: Brill, 2007.
  • Garrisson, Francis. “Les hôtes et l’hébergement des étrangers au Moyen Âge. Quelques solutions de droit comparé.” In Études d’histoire du droit privé offertes à Pierre Petot, 199–222. Paris: Editions Montchrestien, 1959.
  • Gisbert, Josep A. “Dāniya, reflejo del Mediterráneo. Una mirada a su urbanismo y arqueología desde el mar (siglo XI).” In Almería, puerta del mediterráneo (ss. X-XII), edited by Ángela Suárez, 203–17. Almería: Junta de Andalucía, 2007.
  • Gual Camarena, Miguel. “El hospedaje hispano-medieval. Aportaciones para su estudio.” Anuario de Historia del Derecho Español 32 (1962): 527–42.
  • Guichard, Pierre. Les musulmans de Valence et la Reconquête (XIe-XIIIe siècles), 2 vols. Damascus: Institut Français de Damas, 1991–1992.
  • Guinot, Enric. “El repartiment feudal de l’Horta de València al segle XIII: jerarquització social i reordenació del paisatge rural.” In Repartiments a la Corona d’Aragó (segles XII-XIII), edited by Enric Guinot and Josep Torró, 115–99. Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2007.
  • Hernández Robles, Alicia. “Comercio y alojamiento en Madīnat Mursiya. Estudio arqueológico de los fanādiq andalusíes en Murcia.” Arqueología y Territorio Medieval 28 (2021): 1–28.
  • Hernández Robles, Alicia. “La pervivencia del funduq andalusí en las ciudades de Valencia, Murcia y Sevilla tras la conquista. Un estudio a partir de los repartimientos del siglo XIII.” Medievalismo 31 (2021): 235–71.
  • Igual, David. “Il loco ove si riducono li mercanti. La llotja de València en la vida urbana dels segles XIV i XV.” In Les llotges comercials a la Corona d’Aragó (s. XIV-XVI), edited by Magda Bernaus and Joan Domenge, 179–92. Caracol: Palermo, 2021.
  • Jenkins, Ernest E. The Mediterranean World of Alfonso II and Peter II of Aragon (1162–1213). New York: Palgrave Macmillan, 2012.
  • Jiménez Roldán, María del Carmen. “Del funduq a la alhóndiga: un espacio entre el emirato nazarí y el reino de Granada (s. XV-XVI).” Al-Qanṭara 40, no. 2 (2019): 315–54.
  • Martí, Javier, and Josep Burriel. “Comerciar en tierra extraña. La alhóndiga musulmana de la calle Corretgeria de Valencia.” In Historia de la ciudad. V: Tradición y progreso, edited by Mar Alonso, Málek Murad, and Francisco Taberner, 41–60. Valencia: Colegio Territorial de Arquitectos de Valencia, 2008.
  • Mermier, Franck. Le Cheikh de la nuit. Sanaa: organisation des souks et société citadine. Arles: Sindbad, 1997.
  • Meyerson, Mark D. The Muslims of Valencia in the Age of Fernando and Isabel. Berkeley: University of California Press, 1991.
  • Neuvonen, Eero K. Los arabismos del español en el siglo XIII. Helsinki: Societas Orientalis Fennica, 1941.
  • Orihuela Uzal, Antonio. “La Alhóndiga Nueva o Corral del Carbón en Granada.” In Obras singulares de la arquitectura y la ingeniería españolas, 90–92. Madrid: FCC, 2004.
  • Torres Balbás, Leopoldo. “Las alhóndigas hispanomusulmanas y el Corral del Carbón de Granada.” Al-Andalus 11 (1946): 447–80.
  • Torró, Josep. “El urbanismo mudéjar como forma de resistencia. Alquerías y morerías en el reino de Valencia (siglos XIII-XVI).” In VI Simposio Internacional de Mudejarismo, 535–98. Teruel: Centro de Estudios Mudéjares, 1996.
  • Valérian, Dominique. “Le fondouk, instrument du contrôle sultanien sur les marchands étrangers dans les ports musulmans (XIIe-XVe siècles)?” In La mobilité des personnes en Méditerranée de l’Antiquité à l’époque moderne. Procédures de contrôle et documents d’identification, edited by Claudia Moatti, 677–98. Rome: École Française de Rome, 2004.

Reprints and Corporate Permissions

Please note: Selecting permissions does not provide access to the full text of the article, please see our help page How do I view content?

To request a reprint or corporate permissions for this article, please click on the relevant link below:

Academic Permissions

Please note: Selecting permissions does not provide access to the full text of the article, please see our help page How do I view content?

Obtain permissions instantly via Rightslink by clicking on the button below:

If you are unable to obtain permissions via Rightslink, please complete and submit this Permissions form. For more information, please visit our Permissions help page.